Un jacuzzi de carritxera, cura tots els mals.

Un plaer mirar Can Bajoca, Sa Canaleta... em falta en Miquel Serra , n'Arnau o en Joan de Randa per demanar i aquell d'allà lluny quin puig és?   

TREPÓ
He sentit a dir que les flors eren emprades a les llànties d'oli com a llumetes. En sabeu res?
Si voleu saber quants pecatots teniu amagats, pegau tres tocs a la tija del trepó i recitau amb veu fosca:
Trepó trepó tira la flor però les fulles no.
Les flors que queden a la tija són la quantitat dels plaers amagats que teniu estotjats a la memòria. Per molts d'anys, amèn! — a Mancor, camí des Rafal.

ESGLÉSIA DEL SOCORS. Santa Rita . Les roses 

beneïdes que no basten. La coa que no avança. Clinc 

clinc clinc a la bacina. Senyora no toqui l'estampeta..

. El capellà oficiant la missa en castellano, faltaria!

 Sis o set mil euros? ha guanyat la Santa avui. Una

 santa emprenedora?, advocada de l'impossible i dels 

problemes conjugals de impossible solució.

Vaig fer quatre fotos del event i  vaig 

partir a comprar el llibre de Pere Palou

 "Democràcia absoluta" a la llibreria Quart

 Creixent, una lectura Km0 molt millor que una rosa 

esflorada i beneïda en castellà,  o comprar una quincalla

 made in taiwan. 

 DEL SOCORS

Dia de Santa Rita, bolso Carolina Herrera

Patronatge:	Causes difícils o impossibles; problemes conjugals

SINEU Ahir vaig arribar amb el bloc a punt per fer l’itinerari, que comença per mirar el mostrador de Cas Forneret, amb una gran gandula de tela de llengües que ja anuncia l’estiu. Surt cap al carreró del peix. El primer que faig és parlar del temps. Ara no convé que plogui, les plantes d’estiu volen sol al damunt i humit a baix; qui parla és Vicenç de Costitx, un botiguer que podrien posar com a cap de finances. L’economista de la parada del bacallà, Joan Rei,ja fa estona que ha minvat la roda del negoci; no anam i això acabarà malament, afirma. Els germans Campet, tercera generació de mercaders, continuen fent patates, arròs bombeta imaleint els que cobren i van esquena dreta. Margalida i Toni, els padrins pollencins, es cansen d’esperar atenció sanitària –l’edat ho duu–, i així com poden treuen un guany del que conren al seu hort. Busquereta i Ramon, braó i voluntat de no tirar la tovallola, animen la plaça...Costa avall, fins a arribar al Senat de l’olivera, jubilats i mercaders dels animals de pèl i ploma que van rodant per la plaça del Fossar i parlen en bon català llosetí, pollencí o sineuer.

Aquests xius-xius van començar amb Toni, el municipal de Sineu. Continuaren amb l’amiga MariaMartín, qui fins al darrer dia va oferir tota la saba del mercat als lectors.Una altra bona amiga del mercat, XiscaVives, hi va fer el seu pas abans d’arribar de consellera de la casa gran. El mercat és un lloc de pas, el

meu ha durat tres anys. Al blog “elsxiusxiusdelmercatdesineu”

hi trobareu encara fotos i cròniques. Només vull desitjar un bon pas al nou diari i agrair al Diari Balears les vivències que m'han permès omplir la senalla del mercat escrit. Salut, que no cansa.•

16 Maig 2013

Nota:  Les quatre geleres,  són gèl·leres (cosa magra, peix menut).

Hola lectors:

Avui surt el darrer xiuxiu.

Les fotos i comentaris que  varen quedar al teclat aviat sortiran al nou blog.

Avui hi podreu trobar fotos inèdites.

Endavant i llarga vida al ARA BALEARS

Salut . 

Els correctors de català han d'anar a Sineu.

Als dos darrers articles hi varen sortir unes misterioses "geleres" que van pel carrer. Ara sabreu que són "gèl·leres" , guapa paraula.

L'he sentida tres vegades: a Campanet, Sineu i Costitx, és ben viva i surt al DIEC i al DCVB.

GERLA (bal. gèl·lera). f. 
|| 1. Peix de la família dels pristipomàtids, de l'espècieMaena Osbeckii, que té forma llarguera i color blau verdós amb taques de blau més clar (Costa Brava de Palafrugell, Mall., Men., Eiv.). Liura de bogues jarret bogua raueyl xuclas jerles, X diners, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apènd. xxix). 
|| 2. fig. Persona freda, arrufada, sense energia (Mall.); cast. ave zonza. Ara és s'hora de llevar aquesta gèl·lera d'es mitx, Alcover Rond. i, 159.
    Sinòn.: || 1, gerret imperial.
    Etim.: del llatí gerŭla ‘atuell de transport’, ‘bóta, gerra’. Fonèticament aquesta etimologia és òbvia:gerla i gèl·lera són a gerŭla com merla i mèl·lera són amerŭla. Semànticament, observi's que la gerla és un peix semblant i equiparat al gerret (cf. el nom que li donen de gerret imperial), i gerret sembla un diminutiu de gerro.

Amics, estimats i penyores del mercat de Sineu.

  

L'estimada periodista Maria Martin. Al

 lloc de la giradora posau-li  , un llapis i llibreta, un pintallavis i tot el coratge que va tenir fins el final. Per favor!!

Xisca Vives, va passar a Consellera. Ara entra i surt de visita a la presó.  L'amon Tomeu Trobat, gabellí, fa la migdiada dins el bagul en que l'han d'enterrar, hi fa més fresqueta diu ell.

 Don Joan el menescal. Viu a Deulosal on te el món aturat, a Sineu també











En Jaume Jaume ha fet crèixer l'orgull de ser  ramader.

L'amon Jordi dels planters de tomatiguera.

En Joan Calet va partir a berenar  per altres mons.

La despedida 

L'empresària Elionor Serra de FITA SENDERISME. Va venir a la despedida. Alça curra,  ni un poc de peu esquinçat t'atura. Coixeu coixeu i tot vengueres a berenar, Ara va de bo!. 

Ah!! el berenar a Sineu , familia i amics, es diu aviat, són grans com el campanar de Sineu.

Les panades i els mens

La primavera entrava al migdia i l’aigua penjava dels niguls caic no caic. Al final no va fer res. Margalida, poblera-murera, va cridar: “Mal me toc mil llamps; si m’he de tornar a banyar, no tornaré almercat”, i aquí va quedar. Les panades, el menjar del qual més es parlava. Per no embolicar la troca, aquí teniu, curt i ras, el que vaig sentir: perquè no facin mal, feis tovar-ne la pasta, posau-hi un poc de llevadura de canari, o una tasseta de llet. La pasta dolça és cosa de palmesans. D’altres no volen tovar, ni pastar massa, però hi ha acord que la pasta ha de reposar. Pel que fa a la carn, n’hi ha que primer sofregeixen les tallades amb llorer, sal i pebre bo. Les panades de pèsols no aguanten tants de dies com les de carn tota sola. També cadascú defensa el seu a l’hora de destriar quins són els millors mens. El pes dels animals vius ha de ser d’uns 27 quilos, el canal en perd la meitat. Ahir els preus eren d’uns seixanta euros l’animal viu. El quilo de canal, per damunt els cinc euros. Si hem de triar, les femelles són més fines i tenen més greix; elsmascles són bons, però alerta que poden xotejar. Els mens criats a terra roja són mil vegades més gustosos que els de terres de blanquer (argila) assegurava l’amo en Vicenç, l’exbotiguer, que guardava gelós un caixó amb un me ja desfet. Per madò Paula, que coneix l’ofici, els millors, sens dubte, són els de Binissalem, i per extensió els mens del Raiguer. Si parlam amb pollencins, els animals fets a la Serra no tenen rival. De les grans superfícies, l’Hiper Manacor és l’empresa amb més preferències per als ramaders que hi tracten. Salut

Una bona negror al cel

La negror d’ahir era pels niguls carregats d’aigua i va recordar, als tertulians de l’olivera, el fum que s’escampa des del Vaticà. També opinaven que la derrota del Milan era pel descontrol de no haver-hi papa; tot anava al mateix sac negre. El temps va empitjorar a mitjan matí, fins i tot va caure un poc de calabruix.

Els escolars que omplien els carrers, per contra, estaven ben controlats, tenien clars els motius dels professors per fer

vaga. La repressió i les retallades del professorat que pateixen els obliguen a manifestar-se; encara que perden sou: cent euros per fer un dia de vaga. En aquest cas, “val més perdre que més perdre”.

Un lloc de feina és el que ofereix na Busquereta. No és per a cap empresa fantasma de dinosaures de plàstic. Ella donarà

feina a la persona que pugui aguantar el seu ritme, que no és poc.Ha de menester ajudant per vendre als mercats de Sineu,

Inca i Santa Maria. Espera tenir aviat un valent o valenta que s’hi presenti.

Els alls secs i vermellosos o morats són els millors per cuinar. La cabeça que surt a la foto supera els deu o dotze grells que han de tenir per ser bones. En aquest temps convé no comprar-ne gaires; i si en compram, és recomanable posar-les dins la gelera. El fred atura la sortida de l’ull verd que buida el gra d’all.

De cada dia es troben al mercat més menjars preparats de la cuina tradicional; els caragols amb herbes n’és un.Una bona caragolada ja sabem que duu un parell de dies de feina i, si en tenim delit, Albert els ven envasats al buit i a punt per menjar. En una taula davant les porxades es podia veure el vídeo de la granja que té la família

per sa Pobla. Al Facebook “caragolbover.com” els trobareu. Salut.

Sant Antoni i els dimonis

SINEU. El mostrador de Cas Forneret oferia un conjunt molt antonià. Els caps de dimoni de cada poble, porcells vidriola

i les ximbombes fetes amb pell de conill. Inferns, vidrioles buides i ximbombes que sonen fort; no puc deixar de relacionar-ho amb l’any que ens espera. De les ximbombes cal destacar que són

fetes amb pell de conill: les més males de trobar, tenc entès. Esperança de Sa Teulera de Llucmajor, on en fan els ca-

dufos i n’adoben les pells, va fer sonar la ximbomba amb la mà quasi eixuta i un fort rup-rup va fer girar els quatre guiris

que eren a la botiga.

Els espinacs, de fulla llarga o curta, eren a les parades, sobretot de pagesos poblers. Es queixaven de la mala quali- tat de les llavors. Un dels planters el varen haver de refer cinc vegades, con-

taven.

Margalida em parlava de com fer “la trempança” de les anguiles.Has de pensar a llevar-ne el llim amb un fregall, és

el primer, després fer la trempança amb all, sal, julivert, pebre bo, vermell i de coent que no en falti. Una vegada més recorda que les anguiles s’han d’arreglar unes hores abans; així no espenyen

l’espinagada. Ho vaig poder tocar amb les mans un dia que en vaig comprar ja de netes i trossejades. En posar-hi el pebre, els trossos d’anguila es revinclaven i sortien del ribell.

Cati de Lloret, en una de les parades de menjar casolà amb més èxit: panades, cocarrois i coques de verdura. Ahir estava tota encesa amb els robatoris que hi ha per Lloret. Per afegir al banyat, segons ella, han llevat un dels guàrdies del poble i queda només una jove. El pitjor de tot és el rumor que els doblers que no hi ha per a seguretat sí que hi són per a un sou extra que s’ha posat el

batle. He començat parlant d’infern, porcells i magror, i així acabam.•

Un bon trull d’amics

Bon any nou i tot vell al mercat. Era ben clar que hi ha vacances: a les porxades, eren molts els que badocaven. Els porcellets de Tomeu Torres, home que no acaba la paciència, grunyien fort, volien mamar, cansats de volar per les mans dels infants.

Un floret de jovenots sineuers mercadejaven ovelles roges. Les cercaven de raça autòctona, com ells. Els joves tenen

finques i volen “fer trulls d’amics”, com diuen. Sembrar un poc, engreixar quatre animals de bona raça, fer el manteniment i un poc de bulla. Sembla que ara són les noves tendències entre el jovent.

Els cellers eren estibats.Vaig topar una colla d’amics; volien anar d’excursió i l’aiguada que caigué per Pollença els va

fer canviar de marxa. Entre ells, una parella de bascos: ell un maqueto deBilbao i ella, ñoñostiarra de Donostia, els mal-

noms que es posen als pobles on s’estimen. Esperant al cafè Sa Plaça, el nas no els bastava per ensumar els plats que

passaven.

Al peu del lleó, la gent de la revista Díngola recollia nous subscriptors. Amb la del desembre, ja tenen 9 díngoles; els

podeu trobar també a díngola.net. Només per llegir les declaracions de Jaume Santandreu “Els pobres d’avui, fa dos dies tenien un cotxe i mòbil de darrera generació”, ja ho paga. La recepta

de la llet molsissa o dels escaldums d’indiot fan entrar en gana.

Maria Antònia, la placera del carreró de la Quartera, va tota gojosa amb el seu fillol, Joan Alfons.Tant li és posar-lo dins el caixó dels pebres com enmig de les cols. Ahir, mirant aquest nin tan currot,

quasi no vaig reparar en unes tomàtigues ben rares. La tomàtiga dels Andes surt d’una tomatiguera que pot arribar als tres metres d’alt i viu fins a set anys. Els que han de sembrar tomatigueres ja

tenen per parlar. Salut.