Bon any nou i tot vell al mercat. Era ben clar que hi ha vacances: a les porxades, eren molts els que badocaven. Els porcellets de Tomeu Torres, home que no acaba la paciència, grunyien fort, volien mamar, cansats de volar per les mans dels infants.
Un floret de jovenots sineuers mercadejaven ovelles roges. Les cercaven de raça autòctona, com ells. Els joves tenen
finques i volen “fer trulls d’amics”, com diuen. Sembrar un poc, engreixar quatre animals de bona raça, fer el manteniment i un poc de bulla. Sembla que ara són les noves tendències entre el jovent.
Els cellers eren estibats.Vaig topar una colla d’amics; volien anar d’excursió i l’aiguada que caigué per Pollença els va
fer canviar de marxa. Entre ells, una parella de bascos: ell un maqueto deBilbao i ella, ñoñostiarra de Donostia, els mal-
noms que es posen als pobles on s’estimen. Esperant al cafè Sa Plaça, el nas no els bastava per ensumar els plats que
passaven.
Al peu del lleó, la gent de la revista Díngola recollia nous subscriptors. Amb la del desembre, ja tenen 9 díngoles; els
podeu trobar també a díngola.net. Només per llegir les declaracions de Jaume Santandreu “Els pobres d’avui, fa dos dies tenien un cotxe i mòbil de darrera generació”, ja ho paga. La recepta
de la llet molsissa o dels escaldums d’indiot fan entrar en gana.
Maria Antònia, la placera del carreró de la Quartera, va tota gojosa amb el seu fillol, Joan Alfons.Tant li és posar-lo dins el caixó dels pebres com enmig de les cols. Ahir, mirant aquest nin tan currot,
quasi no vaig reparar en unes tomàtigues ben rares. La tomàtiga dels Andes surt d’una tomatiguera que pot arribar als tres metres d’alt i viu fins a set anys. Els que han de sembrar tomatigueres ja
tenen per parlar. Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada