SINEU. El mostrador de Cas Forneret oferia un conjunt molt antonià. Els caps de dimoni de cada poble, porcells vidriola
i les ximbombes fetes amb pell de conill. Inferns, vidrioles buides i ximbombes que sonen fort; no puc deixar de relacionar-ho amb l’any que ens espera. De les ximbombes cal destacar que són
fetes amb pell de conill: les més males de trobar, tenc entès. Esperança de Sa Teulera de Llucmajor, on en fan els ca-
dufos i n’adoben les pells, va fer sonar la ximbomba amb la mà quasi eixuta i un fort rup-rup va fer girar els quatre guiris
que eren a la botiga.
Els espinacs, de fulla llarga o curta, eren a les parades, sobretot de pagesos poblers. Es queixaven de la mala quali- tat de les llavors. Un dels planters el varen haver de refer cinc vegades, con-
taven.
Margalida em parlava de com fer “la trempança” de les anguiles.Has de pensar a llevar-ne el llim amb un fregall, és
el primer, després fer la trempança amb all, sal, julivert, pebre bo, vermell i de coent que no en falti. Una vegada més recorda que les anguiles s’han d’arreglar unes hores abans; així no espenyen
l’espinagada. Ho vaig poder tocar amb les mans un dia que en vaig comprar ja de netes i trossejades. En posar-hi el pebre, els trossos d’anguila es revinclaven i sortien del ribell.
Cati de Lloret, en una de les parades de menjar casolà amb més èxit: panades, cocarrois i coques de verdura. Ahir estava tota encesa amb els robatoris que hi ha per Lloret. Per afegir al banyat, segons ella, han llevat un dels guàrdies del poble i queda només una jove. El pitjor de tot és el rumor que els doblers que no hi ha per a seguretat sí que hi són per a un sou extra que s’ha posat el
batle. He començat parlant d’infern, porcells i magror, i així acabam.•
