SINEU Ahir vaig arribar amb el bloc a punt per fer l’itinerari, que comença per mirar el mostrador de Cas Forneret, amb una gran gandula de tela de llengües que ja anuncia l’estiu. Surt cap al carreró del peix. El primer que faig és parlar del temps. Ara no convé que plogui, les plantes d’estiu volen sol al damunt i humit a baix; qui parla és Vicenç de Costitx, un botiguer que podrien posar com a cap de finances. L’economista de la parada del bacallà, Joan Rei,ja fa estona que ha minvat la roda del negoci; no anam i això acabarà malament, afirma. Els germans Campet, tercera generació de mercaders, continuen fent patates, arròs bombeta imaleint els que cobren i van esquena dreta. Margalida i Toni, els padrins pollencins, es cansen d’esperar atenció sanitària –l’edat ho duu–, i així com poden treuen un guany del que conren al seu hort. Busquereta i Ramon, braó i voluntat de no tirar la tovallola, animen la plaça...Costa avall, fins a arribar al Senat de l’olivera, jubilats i mercaders dels animals de pèl i ploma que van rodant per la plaça del Fossar i parlen en bon català llosetí, pollencí o sineuer.
Aquests xius-xius van començar amb Toni, el municipal de Sineu. Continuaren amb l’amiga MariaMartín, qui fins al darrer dia va oferir tota la saba del mercat als lectors.Una altra bona amiga del mercat, XiscaVives, hi va fer el seu pas abans d’arribar de consellera de la casa gran. El mercat és un lloc de pas, el
meu ha durat tres anys. Al blog “elsxiusxiusdelmercatdesineu”
hi trobareu encara fotos i cròniques. Només vull desitjar un bon pas al nou diari i agrair al Diari Balears les vivències que m'han permès omplir la senalla del mercat escrit. Salut, que no cansa.•
16 Maig 2013
Nota: Les quatre geleres, són gèl·leres (cosa magra, peix menut).
.jpg)
.jpg)
