Les panades i els mens

La primavera entrava al migdia i l’aigua penjava dels niguls caic no caic. Al final no va fer res. Margalida, poblera-murera, va cridar: “Mal me toc mil llamps; si m’he de tornar a banyar, no tornaré almercat”, i aquí va quedar. Les panades, el menjar del qual més es parlava. Per no embolicar la troca, aquí teniu, curt i ras, el que vaig sentir: perquè no facin mal, feis tovar-ne la pasta, posau-hi un poc de llevadura de canari, o una tasseta de llet. La pasta dolça és cosa de palmesans. D’altres no volen tovar, ni pastar massa, però hi ha acord que la pasta ha de reposar. Pel que fa a la carn, n’hi ha que primer sofregeixen les tallades amb llorer, sal i pebre bo. Les panades de pèsols no aguanten tants de dies com les de carn tota sola. També cadascú defensa el seu a l’hora de destriar quins són els millors mens. El pes dels animals vius ha de ser d’uns 27 quilos, el canal en perd la meitat. Ahir els preus eren d’uns seixanta euros l’animal viu. El quilo de canal, per damunt els cinc euros. Si hem de triar, les femelles són més fines i tenen més greix; elsmascles són bons, però alerta que poden xotejar. Els mens criats a terra roja són mil vegades més gustosos que els de terres de blanquer (argila) assegurava l’amo en Vicenç, l’exbotiguer, que guardava gelós un caixó amb un me ja desfet. Per madò Paula, que coneix l’ofici, els millors, sens dubte, són els de Binissalem, i per extensió els mens del Raiguer. Si parlam amb pollencins, els animals fets a la Serra no tenen rival. De les grans superfícies, l’Hiper Manacor és l’empresa amb més preferències per als ramaders que hi tracten. Salut

Una bona negror al cel

La negror d’ahir era pels niguls carregats d’aigua i va recordar, als tertulians de l’olivera, el fum que s’escampa des del Vaticà. També opinaven que la derrota del Milan era pel descontrol de no haver-hi papa; tot anava al mateix sac negre. El temps va empitjorar a mitjan matí, fins i tot va caure un poc de calabruix.

Els escolars que omplien els carrers, per contra, estaven ben controlats, tenien clars els motius dels professors per fer

vaga. La repressió i les retallades del professorat que pateixen els obliguen a manifestar-se; encara que perden sou: cent euros per fer un dia de vaga. En aquest cas, “val més perdre que més perdre”.

Un lloc de feina és el que ofereix na Busquereta. No és per a cap empresa fantasma de dinosaures de plàstic. Ella donarà

feina a la persona que pugui aguantar el seu ritme, que no és poc.Ha de menester ajudant per vendre als mercats de Sineu,

Inca i Santa Maria. Espera tenir aviat un valent o valenta que s’hi presenti.

Els alls secs i vermellosos o morats són els millors per cuinar. La cabeça que surt a la foto supera els deu o dotze grells que han de tenir per ser bones. En aquest temps convé no comprar-ne gaires; i si en compram, és recomanable posar-les dins la gelera. El fred atura la sortida de l’ull verd que buida el gra d’all.

De cada dia es troben al mercat més menjars preparats de la cuina tradicional; els caragols amb herbes n’és un.Una bona caragolada ja sabem que duu un parell de dies de feina i, si en tenim delit, Albert els ven envasats al buit i a punt per menjar. En una taula davant les porxades es podia veure el vídeo de la granja que té la família

per sa Pobla. Al Facebook “caragolbover.com” els trobareu. Salut.