Un jacuzzi de carritxera, cura tots els mals.

Un plaer mirar Can Bajoca, Sa Canaleta... em falta en Miquel Serra , n'Arnau o en Joan de Randa per demanar i aquell d'allà lluny quin puig és?   

TREPÓ
He sentit a dir que les flors eren emprades a les llànties d'oli com a llumetes. En sabeu res?
Si voleu saber quants pecatots teniu amagats, pegau tres tocs a la tija del trepó i recitau amb veu fosca:
Trepó trepó tira la flor però les fulles no.
Les flors que queden a la tija són la quantitat dels plaers amagats que teniu estotjats a la memòria. Per molts d'anys, amèn! — a Mancor, camí des Rafal.

ESGLÉSIA DEL SOCORS. Santa Rita . Les roses 

beneïdes que no basten. La coa que no avança. Clinc 

clinc clinc a la bacina. Senyora no toqui l'estampeta..

. El capellà oficiant la missa en castellano, faltaria!

 Sis o set mil euros? ha guanyat la Santa avui. Una

 santa emprenedora?, advocada de l'impossible i dels 

problemes conjugals de impossible solució.

Vaig fer quatre fotos del event i  vaig 

partir a comprar el llibre de Pere Palou

 "Democràcia absoluta" a la llibreria Quart

 Creixent, una lectura Km0 molt millor que una rosa 

esflorada i beneïda en castellà,  o comprar una quincalla

 made in taiwan. 

 DEL SOCORS

Dia de Santa Rita, bolso Carolina Herrera

Patronatge:	Causes difícils o impossibles; problemes conjugals

SINEU Ahir vaig arribar amb el bloc a punt per fer l’itinerari, que comença per mirar el mostrador de Cas Forneret, amb una gran gandula de tela de llengües que ja anuncia l’estiu. Surt cap al carreró del peix. El primer que faig és parlar del temps. Ara no convé que plogui, les plantes d’estiu volen sol al damunt i humit a baix; qui parla és Vicenç de Costitx, un botiguer que podrien posar com a cap de finances. L’economista de la parada del bacallà, Joan Rei,ja fa estona que ha minvat la roda del negoci; no anam i això acabarà malament, afirma. Els germans Campet, tercera generació de mercaders, continuen fent patates, arròs bombeta imaleint els que cobren i van esquena dreta. Margalida i Toni, els padrins pollencins, es cansen d’esperar atenció sanitària –l’edat ho duu–, i així com poden treuen un guany del que conren al seu hort. Busquereta i Ramon, braó i voluntat de no tirar la tovallola, animen la plaça...Costa avall, fins a arribar al Senat de l’olivera, jubilats i mercaders dels animals de pèl i ploma que van rodant per la plaça del Fossar i parlen en bon català llosetí, pollencí o sineuer.

Aquests xius-xius van començar amb Toni, el municipal de Sineu. Continuaren amb l’amiga MariaMartín, qui fins al darrer dia va oferir tota la saba del mercat als lectors.Una altra bona amiga del mercat, XiscaVives, hi va fer el seu pas abans d’arribar de consellera de la casa gran. El mercat és un lloc de pas, el

meu ha durat tres anys. Al blog “elsxiusxiusdelmercatdesineu”

hi trobareu encara fotos i cròniques. Només vull desitjar un bon pas al nou diari i agrair al Diari Balears les vivències que m'han permès omplir la senalla del mercat escrit. Salut, que no cansa.•

16 Maig 2013

Nota:  Les quatre geleres,  són gèl·leres (cosa magra, peix menut).

Hola lectors:

Avui surt el darrer xiuxiu.

Les fotos i comentaris que  varen quedar al teclat aviat sortiran al nou blog.

Avui hi podreu trobar fotos inèdites.

Endavant i llarga vida al ARA BALEARS

Salut . 

Els correctors de català han d'anar a Sineu.

Als dos darrers articles hi varen sortir unes misterioses "geleres" que van pel carrer. Ara sabreu que són "gèl·leres" , guapa paraula.

L'he sentida tres vegades: a Campanet, Sineu i Costitx, és ben viva i surt al DIEC i al DCVB.

GERLA (bal. gèl·lera). f. 
|| 1. Peix de la família dels pristipomàtids, de l'espècieMaena Osbeckii, que té forma llarguera i color blau verdós amb taques de blau més clar (Costa Brava de Palafrugell, Mall., Men., Eiv.). Liura de bogues jarret bogua raueyl xuclas jerles, X diners, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apènd. xxix). 
|| 2. fig. Persona freda, arrufada, sense energia (Mall.); cast. ave zonza. Ara és s'hora de llevar aquesta gèl·lera d'es mitx, Alcover Rond. i, 159.
    Sinòn.: || 1, gerret imperial.
    Etim.: del llatí gerŭla ‘atuell de transport’, ‘bóta, gerra’. Fonèticament aquesta etimologia és òbvia:gerla i gèl·lera són a gerŭla com merla i mèl·lera són amerŭla. Semànticament, observi's que la gerla és un peix semblant i equiparat al gerret (cf. el nom que li donen de gerret imperial), i gerret sembla un diminutiu de gerro.

Amics, estimats i penyores del mercat de Sineu.

  

L'estimada periodista Maria Martin. Al

 lloc de la giradora posau-li  , un llapis i llibreta, un pintallavis i tot el coratge que va tenir fins el final. Per favor!!

Xisca Vives, va passar a Consellera. Ara entra i surt de visita a la presó.  L'amon Tomeu Trobat, gabellí, fa la migdiada dins el bagul en que l'han d'enterrar, hi fa més fresqueta diu ell.

 Don Joan el menescal. Viu a Deulosal on te el món aturat, a Sineu també











En Jaume Jaume ha fet crèixer l'orgull de ser  ramader.

L'amon Jordi dels planters de tomatiguera.

En Joan Calet va partir a berenar  per altres mons.

La despedida 

L'empresària Elionor Serra de FITA SENDERISME. Va venir a la despedida. Alça curra,  ni un poc de peu esquinçat t'atura. Coixeu coixeu i tot vengueres a berenar, Ara va de bo!. 

Ah!! el berenar a Sineu , familia i amics, es diu aviat, són grans com el campanar de Sineu.

Les panades i els mens

La primavera entrava al migdia i l’aigua penjava dels niguls caic no caic. Al final no va fer res. Margalida, poblera-murera, va cridar: “Mal me toc mil llamps; si m’he de tornar a banyar, no tornaré almercat”, i aquí va quedar. Les panades, el menjar del qual més es parlava. Per no embolicar la troca, aquí teniu, curt i ras, el que vaig sentir: perquè no facin mal, feis tovar-ne la pasta, posau-hi un poc de llevadura de canari, o una tasseta de llet. La pasta dolça és cosa de palmesans. D’altres no volen tovar, ni pastar massa, però hi ha acord que la pasta ha de reposar. Pel que fa a la carn, n’hi ha que primer sofregeixen les tallades amb llorer, sal i pebre bo. Les panades de pèsols no aguanten tants de dies com les de carn tota sola. També cadascú defensa el seu a l’hora de destriar quins són els millors mens. El pes dels animals vius ha de ser d’uns 27 quilos, el canal en perd la meitat. Ahir els preus eren d’uns seixanta euros l’animal viu. El quilo de canal, per damunt els cinc euros. Si hem de triar, les femelles són més fines i tenen més greix; elsmascles són bons, però alerta que poden xotejar. Els mens criats a terra roja són mil vegades més gustosos que els de terres de blanquer (argila) assegurava l’amo en Vicenç, l’exbotiguer, que guardava gelós un caixó amb un me ja desfet. Per madò Paula, que coneix l’ofici, els millors, sens dubte, són els de Binissalem, i per extensió els mens del Raiguer. Si parlam amb pollencins, els animals fets a la Serra no tenen rival. De les grans superfícies, l’Hiper Manacor és l’empresa amb més preferències per als ramaders que hi tracten. Salut