Els correctors de català han d'anar a Sineu.
Als dos darrers articles hi varen sortir unes misterioses "geleres" que van pel carrer. Ara sabreu que són "gèl·leres" , guapa paraula.
L'he sentida tres vegades: a Campanet, Sineu i Costitx, és ben viva i surt al DIEC i al DCVB.
GERLA (bal. gèl·lera). f.
|| 1. Peix de la família dels pristipomàtids, de l'espècieMaena Osbeckii, que té forma llarguera i color blau verdós amb taques de blau més clar (Costa Brava de Palafrugell, Mall., Men., Eiv.). Liura de bogues jarret bogua raueyl xuclas jerles, X diners, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apènd. xxix).
|| 2. fig. Persona freda, arrufada, sense energia (Mall.); cast. ave zonza. Ara és s'hora de llevar aquesta gèl·lera d'es mitx, Alcover Rond. i, 159.
Sinòn.: || 1, gerret imperial.
Etim.: del llatí gerŭla ‘atuell de transport’, ‘bóta, gerra’. Fonèticament aquesta etimologia és òbvia:gerla i gèl·lera són a gerŭla com merla i mèl·lera són amerŭla. Semànticament, observi's que la gerla és un peix semblant i equiparat al gerret (cf. el nom que li donen de gerret imperial), i gerret sembla un diminutiu de gerro.
GERLA (bal. gèl·lera). f.
|| 1. Peix de la família dels pristipomàtids, de l'espècieMaena Osbeckii, que té forma llarguera i color blau verdós amb taques de blau més clar (Costa Brava de Palafrugell, Mall., Men., Eiv.). Liura de bogues jarret bogua raueyl xuclas jerles, X diners, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apènd. xxix).
|| 2. fig. Persona freda, arrufada, sense energia (Mall.); cast. ave zonza. Ara és s'hora de llevar aquesta gèl·lera d'es mitx, Alcover Rond. i, 159.
Sinòn.: || 1, gerret imperial.
Etim.: del llatí gerŭla ‘atuell de transport’, ‘bóta, gerra’. Fonèticament aquesta etimologia és òbvia:gerla i gèl·lera són a gerŭla com merla i mèl·lera són amerŭla. Semànticament, observi's que la gerla és un peix semblant i equiparat al gerret (cf. el nom que li donen de gerret imperial), i gerret sembla un diminutiu de gerro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada